des de senegal a la font

Dissabte 15 de gener 2011
Jornada Senegalesa Benèfica

Jornada temàtica aquest cop esta centrada en el país Senegalès.
En d’altres ocasions em dedicat jornades a Andalusia o el País Basc.. en aquesta ocasió però, fem una col·laboració amb una Associació Solidària, la Kasumay i tindrem la oportunitat de compartir els projectes que estan duen a terme en diferents zones del País i col·laborar de manera activa amb ells a través de la Jornada Benefica.
Començarem a les 16h de la tarda amb activitats variades, tallers de djembes, de trenes africanes , demostració de com es fa el te Senegalès i tast del mateix, posada en comú dels projectes de l’Associació Solidaria Kasumay.
A partir de les 21h hi haurà un sopar senegalès on degustarem, Yassa guinar (arròs amb pollastre i salsa), thiakri (iogurt senegalès) i per beure bissap (infusió amb suc de pinya).
Tots el beneficis aniran per l’Associcio Kasumay.
Per finalitzar la Jornada a les 23’30h hi haurà un concert del grup senegalès Djilandiang.
Podeu comprar els tiquets el mateix dia a la Font del Balç per 10 euros o be anticipats a 8 euros als següents establiments: La Font del Balç, La Ginesta, El Negre i la botiga Joana.
També si voleu o be no podeu assistir a la Jornada podeu comprar un tiquet zero per col·laborar amb l’Associació Solidària Kasumay de 5 euros, que els podreu trobar també a la Font del Balç.

estimats reis maKKs !!!


dimecres 5 de gener del 2011 a les 23.30 h.


concert REIS DE L'ORIENT amb:



GRAND VERMÚ ++++


FUGGO

martínez és desembre

Dissabte 18 desembre 23:30 h


Andreu Martínez és un dels guitarristes més reconeguts de casa nostre i també un dels més inquiets i exuberants.
Partint del blues i del jazz però amb la pulsió del funk i la contundència del rock que sempre esta en el seu punt de mira, la seva proposta tot i ensenyar les seves múltiples influències és una obra única.
El so que extreu de les seves sis cordes recorden de vegades a Stevie Ray Vaughn i altres a Jimi Hendrix, mentre que el timbre i les inflexions de la seva veu sovint ens retorna a la memòria al desaparegut Jeff Buckey.
Darrera seu, l’energia rítmica de Jordi Franco al baix i Pere Foved a la bateria.
Aquests dissabte, el trio ens presentarà Colors, el seu quart i nou treball discogràfic


Andreu Martínez, guitarra i veu
Jordi Franco, baix i veu
Pere Foved, bateria


www.myspace.com/andreumartinez


www.andreumartinez.com

3 + 1 PLASMES (divendres 10)


Divendres 10 desembre 23:30 h

INAUGURACIÓ: EXPO PEP PÉREZ
PRESENTACIÓ: LLIBRE EL RUDE
CONCERT: THE BLACK KISS PROJECT
http://www.myspace.com/theblackkissproject


La presentació del llibre és realitzarà el proper divendres 10 de desembre a les 23:30 a la font del balç (casserres) a la vegada s’inaugurarà l’exposició del mateix artista, en la que ha pintat especialment, els arbres de l’entorn de la mateixa font i seguirà amb l’actuació del grup The black kiss project.

La coneguda editorial Glénat ha publicat un llibre totalment necessari i obligatori per a tots els bons amants del còmic en majúscules, Raúl el Rude, un recull de les seves millors històries publicades a la desapareguda revista “El Víbora” creades pel dibuixant i pintor Pep Pérez (Manresa, agost de 1969).

El llibre es distribuirà per tota la península i conté un alt contingut de sexe, drogues i música guiades de la ma d’un irònic, descarat i irreverent Raúl. Un personatge que es droga molt, fuma molts porros i escolta ska. Un llarg seguit de situacions convulses allunyades de les típiques històries que es poden trobar als còmics més populars. El Rude és un heroi de la vida nocturna totalment extrema, sortit d’aquelles nits on el límit i el risc de les situacions més rocambolesques s’exposen com a fet ocasional. Un còmic-joia que enganxa des de la primera pàgina fins a l’última, talment com la pròpia addicció a les drogues i al sexe que Pep Pérez transmet i plasma de la manera més decent i tergiversant els fets purament il·legals envers un món que gairebé pot semblar habitual.

El còmic es situa a la tribu urbana dels rude boy, concepte que neix a la illa de Jamaica a l’entorn dels anys seixanta, enmig d’una generació de gent jove que no tenien l’oportunitat d’experimentar el nou optimisme degut a la pèssima situació econòmica i a la manca de treball. Un moviment underground i de carrer amb gent que volia ser algú dins d’una societat que els deia que no eren ningú, els quals posteriorment emigren a U.K ajuntant-se amb el moviment mod.

La majoria d’episodis de Raúl de Rude tenen lloc a la mateixa ciutat de Manresa, com el bar l’Havana o la plaça Gispert, i els seus personatges són històries semblants a la realitat viscuda. Una realitat directe, en contra del sistema i sense masses problemes per mostrar les coses tal com són, descripció que no va gaire lluny de la definició del mateix autor, ja que es podria tractar gairebé d’un gest autobiogràfic, augmentat de voltes i amb salvatjades retocades, ja que Pérez opina que no pots plasmar una cosa que no et creus ni hi ets dins, ja que sinó no funcionaria i per donar la veritable autenticitat cal estar en contacte directe.
Pep Pérez va crear aquest personatge als anys noranta de manera casual, deu anys després del boom de l’ska i per fer riure als col·legues, els quals ho veien com a un seguit d’històries marcianes dirigides a un sector totalment minoritari i radical. Però és llavors quan en motiu del concurs que Còmic 7 realitzat a Manresa, veu la primera llum i més tard, la revista“El Víbora” se n’enamora i en dedica un capítol mensual.

...i una mica +

dissabte 4 de desembre 23:30 h

Johnfairhurst

Després de molta aclamació i d'uns dos-cents concerts en el darrer any en els que ha deixat atònit el personal, John ha consolidat una reputació per ser un dels músic més intuitiu i creatiu que el Regne Unit.
Són els extensos viatges i les crues experiències musicals les que han forjat el seu gust eclèctic i els seus impresionants concerts. El seu álbum debut "Joys of Spring" ha fet que fos definit com "un home-explosió de blues, els raga indis i el folk barroc", i això l'ha situat en cercles més majoritaris, donant-li l'oportunitat d'actuar per un públic que normalment no tindria la sort de topar-se amb un artista d'aquesta mena. A catalunya ja va deixar la seva empremta amb èxit pel seu pas al Festival Underground Blues de Tarragona i l'estada a Cal Gras d'Avinyó des d'on va actuar a Sant Joan de Vilatorrada i a Cabrianes, John Fairhurst torna a Catalunya per actuar a la Font del Balç de Gironella aquest proper dissabte dia 4 de desembre.
Més info i música a:

tanquem l'any ¿¿


Dimarts 7 de desembre del 2010

23:30 h


PEDRO JAVIER GONZÁLEZ TRIO


PEDRO JAVIER GONZÁLEZ guitarra flamenca

ROGER BLAVIA percussions

TONI TERRÉ baix elèctric


Per finalitzar l’any us presentem un grup molt esperat per part de la parròquia bdejazzera, es tracta del trio de PJ González, músic barceloní amb un particular llenguatge de la guitarra, i pioner en la incorporació de nous llenguatges al món de la guitarra flamenca, fusionant-la amb el jazz contemporani i altres estils actuals.

Els acompanyants per aquesta ocasió també són de luxe, destacant el Roger, que de segur ens deixarà bocabadats.

El gran repertori d'aquest grup està format per temes propis, combinant ritmes o "palos" flamencs amb estructures i melodies d'altres orígens, un concert amb guitarra flamenca, baix i percussió, exposant una peculiar manera d'enfocar estils on s'aprecien influències dels jazz, rock, o la música brasilera sota l'eix central del flamenc.

dansa de cafè (extracto)


Diumenge 5 de desembre a les 18:00 h
Espectacle de dansa:
5 piezas para tomar con 1 café (extracto)
Direcció: Coral Troncoso
Coreografia: Nicolás Rambaud
...si estàs enamorat, estaràs amb la dansa

bo i directe boogie it's

dissabte 27 de novembre 2010
a les 23:30 h


boogie dreams en directe !!



Ignasi Casanoves: Guitarra i veu

Marc Torregrossa: Baix elèctric

Ignasi Llobet: Bateria

Oriol "Txic" Travé: Percussions i efectes

Boogie Dreams comença a tocar a finals del 1997, amb membres de diferents grups de la comarca, com un projecte musical diferent a tot el que hi havia fins llavors, si més no en la Catalunya central d’aquells anys.Aquesta primera etapa, que podríem anomenar “seqüencial” i d’experimentació, va servir per donar a conèixer al grup arreu on tocava, ja que aquella amalgama d’estils interpretats com si fossin “techno” per una bateria, un baix i una guitarra, no deixaven a ningú indiferent.

Mantenint la mateixa heterogeneïtat d’estils, els temes comencen a estar més estructurats, més ornamentats, fins i tot apareixen els primers temes cantats. Per un costat la música esdevé més fàcil de ser escoltada, per l’altre esdevé rítmicament més complexa.

Amb tot aquest bagatge, s’entra a gravar als estudis Kay de Manresa el que seria el seu primer CD, “puzzle”. Són 10 temes a cavall entre l’etapa “seqüencial” i la nova etapa que es començava a insinuar, on s’hi poden sentir des de connotacions psiquedèliques dels anys 70 fins a techno, funkie, ritmes llatins, tot passat pel sedàs de Boogie Dreams.

Aquest període acabà de perfilar el que són avui en dia els Boogie Dreams. Una barreja estilística que va del jazz al techno, estructurada i interpretada de tal manera que pot ésser escoltada, ballada, o simplement acompanyar qualsevol moment, però mai deixar de sorprendre pel seu cromatisme i una dinàmica en constant evolució, defugint lo evident i cercant al mateix temps una fluïdesa sonora. L’estil musical no és la finalitat, és el mitjà per transmetre sensacions, Boogie Dreams no fa cap estil de música, Boogie Dreams explica coses a través de la música.


jonah smith EN SI DE SI

Diumenge 14 de novembre del 2010

a les 18:00 h

JONAH SMIth

JONAH SMITH veu i rhodes

ANDY STACK veus, acústica i elèctrica

DAVID SOLER pedal steel elèctric

BEN RUBIN baix

GINATS JANUSONIS bateria

Jonah Smith, pianista nord-americà de dolça veu, és un músic que et farà somriure. El seu nou disc “Lights On” que avui ens presenta, ens el descobreix com el cantautor més lluminós de la seva generació. Ni el Ryan Adams més divertit transmet tant generosament aquest positivisme.

En un dels descansos de les seves múltiples gires, Jonah torna a Brooklyn per preparar aquestes noves onze cançons. El resultat és aquest àlbum ple de matisos que defineixen una rica personalitat artística. D’una banda, Jonah es permet evocar-nos la Califòrnia on Jack Johnson va decidir deixar la taula de surf per una guitarra i de l’altra apropar-nos al Americana més contemporani que Wilco porta popularitzant mitjançant la ràdio durant els darrers quinze anys.

A primera vista, Smith es mostra com un gran artista de Folk actual, però sempre deixa clar que és capaç de portar al seu terreny influències clàssiques (en aquestes àlbum hi trobem els seus idolatrats Dylan o Van Morrison). Tot això fa que puguin gaudir d’aquest disc, des d’un fan de Tom Petty i Norah Jones fins a una noia que es consola amb Dashboard Confessional o Sunny Day Real State.

Amb una banda amb la que porta rodant els darrers dos anys, ens presentarà un show que farà que sortim de la sala amb un somriure a la boca i amb els problemes de la nostra rutina diària molt, molt lluny.

Més informació a www.myspace.com/jonahsmith i www.jonahsmith.com