QUICO PI DE LA SERRA I AMADEU CASAS
divendres 07/AGOST 23:00 h.
EDUARD CANIMAS
dissabte 08/08 22:00 h.
DJ RESIDENT EGO SUMTU
dijous 06/AGOST – 22:30 h
Quico Pi de la Serra va debutar quaranta-set anys enrere sota la influència de Georges Brassens. Va entrar a Els Setze Jutges (col·lectiu del qual va ser el primer cantant professional) i va formar el grup “Els 4 Gats” (el primer grup de rock en català), Pi de la Serra ha compost un llarg seguit de peces que l’han consolidat com un dels cantautors europeus que han sabut trobar un discurs artístic més personal i independent, amb un gust literari que entronca amb el surrealisme i els altres corrents de les avantguardes de la dècada del 1920.
Quico Pi de la Serra va sintonitzar amb els fundadors del col·lectiu en l'afició per la cançó d'autor en francès. Ben aviat, però, va demostrar que les seves inquietuds musicals abastaven un horitzó molt més ampli. El blues ha anat guanyant cada cop més protagonisme en el marc de les referències que l'han nodrit com a artista i com a persona.
Si abans es podia definir Pi de la Serra com un cantautor atret pel blues, ara se'l pot definir com un músic de blues atret per la cançó d'autor. Per aquesta raó els blues instrumentals ocupen ara un lloc important en el seu repertori, a diferència del que succeïa en la primera meitat de la seva carrera.
Escoltant Pi de la Serra, amb les remarcables complicitats d'Amadeu Casas a la guitarra, es confirma la impressió que sovint les cançons amb més força són les que s'han d'anar a trobar molt lluny dels grans aparadors musicals.
Aliè a les modes i als condicionaments de la indústria musical, Pi de la Serra manté un compromís social insubornable en el seu exercici de la cançó, que entén com una dissecció crítica de la realitat des d’una mirada poètica, sovint tenyida d’un humor molt subtil i intel·ligent.
divendres 07/AGOST 23:00 h.
Eduard Cani
mas
"benvinguts al circ esparracat la carpa trontolla, això és can penja i despenja. La troupe atrotinada té atròfia muscular però ara fa riure el que feia plorar Des del globus on estem des d'on cauen meteorits i microbis psicotròpics acròbates anònims artistes del fracàs asmàtics i asimètrics trinxeraires carregats de parracs Benvinguts! No hi ha passat ni futur!"El hombre más valiente" és vergonyós i no surt ni "La mujer araña" ni"La mujer serpiente" però aquest és el moment més dolç i més durEntre les cames de la nitv entres fèrtils de fal·leres visionaris i viatgers policies en pilotes policromàtics perdedors repartidors de gominoles prínceps malcriats".
Eduard Canimes -poeta i músic de debò-
Darrera la seva veu especial s'hi amaga tot un personatge, un bohemi descarrilat, que buscava consol amb les paraules i la música, tot explorant i cuinant paradisos perduts i realitats paral·leles amb un llenguatge i manera de fer molt personal.
Veure’l en directe dóna l'oportunitat de gaudir d'algú que té molt de talent i moltes coses per ensenyar encara. Home de butxaques, esquena i mans cortides, escampa la seva música,que a priori pot resultar càlida i dolça,per tramet-la a un inquietant viatge surrealista i del tot desobedient.
La trajectòria musical d'Eduard Canimas passa per haver liderat el grup gironí Zitzània durant els noranta. Una vegada en solitari edita dos discos molt recomanats: canimas i rebentes (2003) un disc exquisit, ple de bones intencions, vibracions i climes, on la poesia de l'Eduard camina orbitant lliure pel seu univers i noh iha crisi (2006)
Premi Enderrock “Millor disc de cançó d’autor de l’any 2006”, XIII Premi Cerverí per votació popular, amb la cançó EL CIRC
http://www.myspace.com/canimas
www.canimas.net
Quico Pi de la Serra va debutar quaranta-set anys enrere sota la influència de Georges Brassens. Va entrar a Els Setze Jutges (col·lectiu del qual va ser el primer cantant professional) i va formar el grup “Els 4 Gats” (el primer grup de rock en català), Pi de la Serra ha compost un llarg seguit de peces que l’han consolidat com un dels cantautors europeus que han sabut trobar un discurs artístic més personal i independent, amb un gust literari que entronca amb el surrealisme i els altres corrents de les avantguardes de la dècada del 1920.
Quico Pi de la Serra va sintonitzar amb els fundadors del col·lectiu en l'afició per la cançó d'autor en francès. Ben aviat, però, va demostrar que les seves inquietuds musicals abastaven un horitzó molt més ampli. El blues ha anat guanyant cada cop més protagonisme en el marc de les referències que l'han nodrit com a artista i com a persona.
Si abans es podia definir Pi de la Serra com un cantautor atret pel blues, ara se'l pot definir com un músic de blues atret per la cançó d'autor. Per aquesta raó els blues instrumentals ocupen ara un lloc important en el seu repertori, a diferència del que succeïa en la primera meitat de la seva carrera.
Escoltant Pi de la Serra, amb les remarcables complicitats d'Amadeu Casas a la guitarra, es confirma la impressió que sovint les cançons amb més força són les que s'han d'anar a trobar molt lluny dels grans aparadors musicals.
Aliè a les modes i als condicionaments de la indústria musical, Pi de la Serra manté un compromís social insubornable en el seu exercici de la cançó, que entén com una dissecció crítica de la realitat des d’una mirada poètica, sovint tenyida d’un humor molt subtil i intel·ligent.
divendres 07/AGOST 23:00 h.
Eduard Cani
mas"benvinguts al circ esparracat la carpa trontolla, això és can penja i despenja. La troupe atrotinada té atròfia muscular però ara fa riure el que feia plorar Des del globus on estem des d'on cauen meteorits i microbis psicotròpics acròbates anònims artistes del fracàs asmàtics i asimètrics trinxeraires carregats de parracs Benvinguts! No hi ha passat ni futur!"El hombre más valiente" és vergonyós i no surt ni "La mujer araña" ni"La mujer serpiente" però aquest és el moment més dolç i més durEntre les cames de la nitv entres fèrtils de fal·leres visionaris i viatgers policies en pilotes policromàtics perdedors repartidors de gominoles prínceps malcriats".
Eduard Canimes -poeta i músic de debò-
Darrera la seva veu especial s'hi amaga tot un personatge, un bohemi descarrilat, que buscava consol amb les paraules i la música, tot explorant i cuinant paradisos perduts i realitats paral·leles amb un llenguatge i manera de fer molt personal.
Veure’l en directe dóna l'oportunitat de gaudir d'algú que té molt de talent i moltes coses per ensenyar encara. Home de butxaques, esquena i mans cortides, escampa la seva música,que a priori pot resultar càlida i dolça,per tramet-la a un inquietant viatge surrealista i del tot desobedient.
La trajectòria musical d'Eduard Canimas passa per haver liderat el grup gironí Zitzània durant els noranta. Una vegada en solitari edita dos discos molt recomanats: canimas i rebentes (2003) un disc exquisit, ple de bones intencions, vibracions i climes, on la poesia de l'Eduard camina orbitant lliure pel seu univers i noh iha crisi (2006)
Premi Enderrock “Millor disc de cançó d’autor de l’any 2006”, XIII Premi Cerverí per votació popular, amb la cançó EL CIRC
http://www.myspace.com/canimas
www.canimas.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada