Divendres 1 de juny 2012
23:30 h
Concert - SHOW - música - oníric - destrucció - LEGO ¿¿
ALBERT AMB L'AIGUA AL COLL !!
"L'Albert amb l'aigua al coll" han tornat a la Terra amb ovni. Passat l'ensurt inicial han perdut qualsevol por. Com a anar despullats pels terrenys del folk psicodèlic i experimentar amb aquest seriós divertimento. Una fosca i inèdita tendresa surt de la veu i guitarra d'Albert Girons (La Sentina, Samitier, Ben and the immigrants) ques'afegeix als seus coneguts humor i mala llet. Les percusions de la fotògrafa TanitPlana són primitives i alhora sorprenentment matemàtiques, fruit d'un tinglado de caixes i bombos, i l'exitosa estufa d'on surt el so característic que alguns anomenen dringar de diamants*. Caldria afegir però que els drings dels seus cors i veus són
de robís. I si ademés neda amb ells en Dani Comas i la seva guitarra, les cançons s'allargen i fan el gandul en el gronxador improvitzat del jazz. El quart membre de la banda és en Román Yñán. Si no sabeu quin instrument toca, no ho digueu a ningú, dissimuleu i busqueu les seves fotos per internet, o directament fixeu-vos en els projeccions dels concerts.
El punt lo-fi és un punt a favor. La suaviat contundent el secret. I l'actitud i les ganes el tot. Els directes amb passió a l'Invictro, Faraday, Radar, A Viva Veu, o els Concerts del Cabaret Elèctric, i les gravacions en indrets tant telúrics com el Konvent de Cal Rosal del Berguedà. Quan es proclament deixebles de Nassim Haramein, tant se val si es tracta d'un científic brillant o un xarlatà, perquè no necessiten veritats sinó inspiracions, i perquè la branca que realment veneren és la de Pep Laguarda i el seu rock mediterrani.
Entre els "Avistament" destaquen himnes per perdedors que no han tirat la tovallola com "Natura quasi morta", o "Dona del temps", un retrat de les relacions contemporànies entre homes i dones, i alhora una pregària amorosa concreta.
"L'Albert amb l'aigua al coll" conté una tristesa que sap que es pot convertir en alegria. Hi ha mullena, però ningú s'acaba ofegant. Hi estava predestinat. Ja des de la nit del seu bateig, en el primer concert l'agost del 2010 en unes Festes de Gràcia. Plovia.
*Dimas Rodríguez. Butxaca. Setembre 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada