
nadal de reis i princeses
martínez és desembre
Andreu Martínez és un dels guitarristes més reconeguts de casa nostre i també un dels més inquiets i exuberants.
Partint del blues i del jazz però amb la pulsió del funk i la contundència del rock que sempre esta en el seu punt de mira, la seva proposta tot i ensenyar les seves múltiples influències és una obra única.
El so que extreu de les seves sis cordes recorden de vegades a Stevie Ray Vaughn i altres a Jimi Hendrix, mentre que el timbre i les inflexions de la seva veu sovint ens retorna a la memòria al desaparegut Jeff Buckey.
Darrera seu, l’energia rítmica de Jordi Franco al baix i Pere Foved a la bateria.
Aquests dissabte, el trio ens presentarà Colors, el seu quart i nou treball discogràfic
Andreu Martínez, guitarra i veu
Jordi Franco, baix i veu
Pere Foved, bateria
www.myspace.com/andreumartinez
www.andreumartinez.com
3 + 1 PLASMES (divendres 10)

Divendres 10 desembre 23:30 h
INAUGURACIÓ: EXPO PEP PÉREZ
PRESENTACIÓ: LLIBRE EL RUDE
CONCERT: THE BLACK KISS PROJECT
http://www.myspace.com/theblackkissproject
La presentació del llibre és realitzarà el proper divendres 10 de desembre a les 23:30 a la font del balç (casserres) a la vegada s’inaugurarà l’exposició del mateix artista, en la que ha pintat especialment, els arbres de l’entorn de la mateixa font i seguirà amb l’actuació del grup The black kiss project.
La coneguda editorial Glénat ha publicat un llibre totalment necessari i obligatori per a tots els bons amants del còmic en majúscules, Raúl el Rude, un recull de les seves millors històries publicades a la desapareguda revista “El Víbora” creades pel dibuixant i pintor Pep Pérez (Manresa, agost de 1969).
El llibre es distribuirà per tota la península i conté un alt contingut de sexe, drogues i música guiades de la ma d’un irònic, descarat i irreverent Raúl. Un personatge que es droga molt, fuma molts porros i escolta ska. Un llarg seguit de situacions convulses allunyades de les típiques històries que es poden trobar als còmics més populars. El Rude és un heroi de la vida nocturna totalment extrema, sortit d’aquelles nits on el límit i el risc de les situacions més rocambolesques s’exposen com a fet ocasional. Un còmic-joia que enganxa des de la primera pàgina fins a l’última, talment com la pròpia addicció a les drogues i al sexe que Pep Pérez transmet i plasma de la manera més decent i tergiversant els fets purament il·legals envers un món que gairebé pot semblar habitual.
El còmic es situa a la tribu urbana dels rude boy, concepte que neix a la illa de Jamaica a l’entorn dels anys seixanta, enmig d’una generació de gent jove que no tenien l’oportunitat d’experimentar el nou optimisme degut a la pèssima situació econòmica i a la manca de treball. Un moviment underground i de carrer amb gent que volia ser algú dins d’una societat que els deia que no eren ningú, els quals posteriorment emigren a U.K ajuntant-se amb el moviment mod.
La majoria d’episodis de Raúl de Rude tenen lloc a la mateixa ciutat de Manresa, com el bar l’Havana o la plaça Gispert, i els seus personatges són històries semblants a la realitat viscuda. Una realitat directe, en contra del sistema i sense masses problemes per mostrar les coses tal com són, descripció que no va gaire lluny de la definició del mateix autor, ja que es podria tractar gairebé d’un gest autobiogràfic, augmentat de voltes i amb salvatjades retocades, ja que Pérez opina que no pots plasmar una cosa que no et creus ni hi ets dins, ja que sinó no funcionaria i per donar la veritable autenticitat cal estar en contacte directe.
Pep Pérez va crear aquest personatge als anys noranta de manera casual, deu anys després del boom de l’ska i per fer riure als col·legues, els quals ho veien com a un seguit d’històries marcianes dirigides a un sector totalment minoritari i radical. Però és llavors quan en motiu del concurs que Còmic 7 realitzat a Manresa, veu la primera llum i més tard, la revista“El Víbora” se n’enamora i en dedica un capítol mensual.
...i una mica +
Johnfairhurst
Després de molta aclamació i d'uns dos-cents concerts en el darrer any en els que ha deixat atònit el personal, John ha consolidat una reputació per ser un dels músic més intuitiu i creatiu que el Regne Unit.
Són els extensos viatges i les crues experiències musicals les que han forjat el seu gust eclèctic i els seus impresionants concerts. El seu álbum debut "Joys of Spring" ha fet que fos definit com "un home-explosió de blues, els raga indis i el folk barroc", i això l'ha situat en cercles més majoritaris, donant-li l'oportunitat d'actuar per un públic que normalment no tindria la sort de topar-se amb un artista d'aquesta mena. A catalunya ja va deixar la seva empremta amb èxit pel seu pas al Festival Underground Blues de Tarragona i l'estada a Cal Gras d'Avinyó des d'on va actuar a Sant Joan de Vilatorrada i a Cabrianes, John Fairhurst torna a Catalunya per actuar a la Font del Balç de Gironella aquest proper dissabte dia 4 de desembre.
tanquem l'any ¿¿

dansa de cafè (extracto)
bo i directe boogie it's
dissabte 27 de novembre 2010jonah smith EN SI DE SI
Diumenge 14 de novembre del 2010
a les 18:00 h
JONAH SMIth
JONAH SMITH veu i rhodes
ANDY STACK veus, acústica i elèctrica
DAVID SOLER pedal steel elèctric
BEN RUBIN baix
GINATS JANUSONIS bateria
Jonah Smith, pianista nord-americà de dolça veu, és un músic que et farà somriure. El seu nou disc “Lights On” que avui ens presenta, ens el descobreix com el cantautor més lluminós de la seva generació. Ni el Ryan Adams més divertit transmet tant generosament aquest positivisme.
En un dels descansos de les seves múltiples gires, Jonah torna a Brooklyn per preparar aquestes noves onze cançons. El resultat és aquest àlbum ple de matisos que defineixen una rica personalitat artística. D’una banda, Jonah es permet evocar-nos la Califòrnia on Jack Johnson va decidir deixar la taula de surf per una guitarra i de l’altra apropar-nos al Americana més contemporani que Wilco porta popularitzant mitjançant la ràdio durant els darrers quinze anys.
A primera vista, Smith es mostra com un gran artista de Folk actual, però sempre deixa clar que és capaç de portar al seu terreny influències clàssiques (en aquestes àlbum hi trobem els seus idolatrats Dylan o Van Morrison). Tot això fa que puguin gaudir d’aquest disc, des d’un fan de Tom Petty i Norah Jones fins a una noia que es consola amb Dashboard Confessional o Sunny Day Real State.
Amb una banda amb la que porta rodant els darrers dos anys, ens presentarà un show que farà que sortim de la sala amb un somriure a la boca i amb els problemes de la nostra rutina diària molt, molt lluny.
Més informació a www.myspace.com/jonahsmith i www.jonahsmith.com

